El mar, nerviós, fa ballar la boia
i a l'horitzó veig caure els primers llamps.
L'espectacle és a punt de començar.
Fuig del drac, xineta xafardera!
Tanco els ulls i sento la vida,
la noto a la punta dels dits.
És el fil de la segona canya,
la del plom de cent vint grams,
que repica, re-pi-ca, re-re-pi-ca,
pi-ca, pi-ca, pi-ca, pi-ca-rà, pi-ca-ri-a...
i el fum de la pipa s'ensalaira sensual-
ment, cos i ànima,
abocats al misteri de la creació,
al misteri d'una nit que es despulla lentament...
I no m'evoca res.
Cap record. Cap somni. Cap anhel.
Cap record. Cap somni. Cap anhel.
Cap! -ficat, practico la vida davant
d'el Castell de Tamarit,
la platja d'Altafulla
i el port de Tarragona,
al fons.
