Ignacio i jo compartíem la mateixa passió per Les Rotes, pel Montgó, per les òperes de Puccini, per Cinema Paradiso, per Cyrano de Bergerac, pel Cultural de l’ABC, per Marcel Pagnol i Gerald Durrell. Quan anàvem a Madrid, ens faltava carretera per acabar les converses sobre falcons, àligues, voltors... I Rodríguez de la Fuente sempre hi era present.
